NIL
11/5/2018
divendres, 11 de maig del 2018
Dia al cinema
NIL
11/5/2018
divendres, 4 de maig del 2018
Avui ha sortit un arc de sant Marti
Quan hem arribat
a l’escola l’arc de Sant Martí
arri bava d’una punta
de poble a l
l‘altra. Era molt
gran. Al cap d’una mica i mentre anava desapareixent
s’ha posat a ploure.
Fa molts
anys la majoria de
la gent deia
que al peu
de l’arc de Sant Martí i havia 1
tresor.
En castellà es
diu ARCO IRIS.
RUTH.C. dijous 4 de maig de 2018
LES COLÒNIES DE LA LILIT
El Roger, el Nil i la Ruth R hem anat al Camp d'aprenentatge de l'Alt Berguedà amb els nostres amics de la ZER.
Dia 1 dilluns
A LES 9 VAM
SORTIR DE TUIXENT AM LA MUTXILA PLENA. VAM
ANAR A GUARDIOLA I ENS VAM TROBAR ELS NENS DE CASTELLCIUTAT.
VAM ANAR A
CASTELLAR DE N'HUG A VEURE EL MUSEU DEL PASTOR
I VAM ANAR A DINAR A LES FONTS DE LLOBREGAT.
A LA NIT VAM FER
DISCOTECA.
RUTH RODRIGUEZ
Dia 2 El dimarts ens vam llevar a les 8.
Desprès vam anar
a esmorzar i quan vam acabar vam començar a caminar fins al riu
Llobregat. Quan
vam arribar ens vam posar unes botes que arribaven fins la cintura per
ficar-nos al riu per atrapar bitxos. Els vam portar a la Sala i els vam
observar amb un microscopi.
Desprès vam berenar,
més tard vam jugar a futbol i a la nit vam fer els jocs de nit i vam trobar l’escombra
de la Lilit.
Dia 3
Al mati
ens vam llevar
a les 7
del mati ens
vam vestí i
vam reculli la
habitació
Vam anar
a esmorzar i
desprès vam anar al
bosc a fer un Joc
de la Lilit
després vam
dina. Va ploure
abans de marxa am el
autobús.
Ruth, Roger i NIl Divendres 27 d'abril
divendres, 20 d’abril del 2018
divendres, 13 d’abril del 2018
UN GOS GORMAND
Hi havia una vegada una família que tenien un gos que li encantaven les joguines i quan li tiraven la joguina la anava a buscar-la però no la tornava mai. Un dia van anar a la piscina però havien de deixar el gos a casa i això van fer, el van deixar a casa i se'n van anar. El gos mentrestant anava olorant i resulta que sabien descuidat un pastis de xocolata i nata a sobre la taula de la cuina. I es clar, com que el gos tenia gana, sense dubtar ni un segon s'ho va menjar tot i ho va deixar tot ple d'engrunes. Quan van tornar el van renyar i ja no ho va tornar a fer més.
BRUNA PLANAS PONSA
divendres, 6 d’abril del 2018
EL MONSTRE QUE NO TÉ POR DE RES
Hi havia una vegada un monstre que mai tenia por.
Entrava als castells encantats i no tenia por.
Però un dia volia banyar-se al riu i va tindre por d'uns peixets.
Entrava a la seva casa i tenia por del lavabo, fins i tot de la seva habitació.
Sabeu per què tenia por de la seva casa?
De la casa perquè no tenia llums i del riu tenia por perquè era de nit.
Del que realment tenia por era de la foscor, si hi havia llum no tenia por de res i no havia de preocupar-se.
Entrava als castells encantats i no tenia por.
Però un dia volia banyar-se al riu i va tindre por d'uns peixets.
Entrava a la seva casa i tenia por del lavabo, fins i tot de la seva habitació.
Sabeu per què tenia por de la seva casa?
De la casa perquè no tenia llums i del riu tenia por perquè era de nit.
Del que realment tenia por era de la foscor, si hi havia llum no tenia por de res i no havia de preocupar-se.
ROGER RODRÍGUEZ ROMERO
06/04/18
divendres, 16 de març del 2018
L'Estel de colors
Avui hem explicat un conte als petits. El conte que hem explicat es titula "L'estel de colors" i el seu autor és Joles Sennell. A continuació us l'explicarem.
Hola sóc l'estel de colors que vaig néixer dins d'una carabassa, en un lloc molt llunyà fa molt temps. Tenia un amic que era un buf de vent que m'ajudava a viatjar i conèixer diferents llocs del món. Visitava valls, serralades, rius, mars,camps ,boscos, deserts...Tot allò era molt divertit.
Un dia vaig arribar a una ciutat molt gran però a mi no em va agradar gens, era una ciutat molt grisa sense cap mica de color. Tot era gris, els cotxes, les cases i les persones.
De sobte, vaig veure un nen a la finestra de casa seva, m'hi vaig apropar i em va veure, em va somriure però era un somriure trist. Tenia que buscar una solució per aquella ciutat grisa, així que vaig decidir demanar ajuda al meu amic buf de vent. Havia de bufar molt fort per fer desaparèixer el gris de la ciutat, però per molt que bufes el gris no desapareixia.
Llavors vaig pujar a un núvol ple d'aigua i m'hi vaig banyar per estovar els meus colors.
Desprès vaig baixar una altra vegada a la ciutat i em vaig acostar a la gent per deixar caure gotetes de colors: grogues, vermelles, blaves, verdes... de tots els colors. La
gent va començar a tenir color i el gris va començar a desaparèixer. Buscaven els seus colors, el groc del sol, el blau del cel, el vermell de la posta de sol, el taronja del caliu de les brases, el blanc de la neu de les muntanyes i el verd de l'herba dels camps.
Per fi cadascú començava a tenir una mica de color i la ciutat es va convertir en una ciutat virolada i alegre.
Jo, l'estel desprès d'haver donat els meus colors, sóc gris però sóc feliç i també sóc bonic. Perquè el gris barrejat amb els altres colors, també és un color bonic.
RUTH, ROGER, NIL I BRUNA
Un dia vaig arribar a una ciutat molt gran però a mi no em va agradar gens, era una ciutat molt grisa sense cap mica de color. Tot era gris, els cotxes, les cases i les persones.
De sobte, vaig veure un nen a la finestra de casa seva, m'hi vaig apropar i em va veure, em va somriure però era un somriure trist. Tenia que buscar una solució per aquella ciutat grisa, així que vaig decidir demanar ajuda al meu amic buf de vent. Havia de bufar molt fort per fer desaparèixer el gris de la ciutat, però per molt que bufes el gris no desapareixia.
Llavors vaig pujar a un núvol ple d'aigua i m'hi vaig banyar per estovar els meus colors.
Desprès vaig baixar una altra vegada a la ciutat i em vaig acostar a la gent per deixar caure gotetes de colors: grogues, vermelles, blaves, verdes... de tots els colors. La
gent va començar a tenir color i el gris va començar a desaparèixer. Buscaven els seus colors, el groc del sol, el blau del cel, el vermell de la posta de sol, el taronja del caliu de les brases, el blanc de la neu de les muntanyes i el verd de l'herba dels camps.
Per fi cadascú començava a tenir una mica de color i la ciutat es va convertir en una ciutat virolada i alegre.
Jo, l'estel desprès d'haver donat els meus colors, sóc gris però sóc feliç i també sóc bonic. Perquè el gris barrejat amb els altres colors, també és un color bonic.
RUTH, ROGER, NIL I BRUNA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)