La princesa tenia un petit secret que amagava al seu pare: Era amiga d'un drac.
Cada dia la princesa Mònica s'inventava una excusa per poder marxar per veure al seu amic. El drac la portava a l'esquena i volaven per les muntanyes, eren molt amics!
Fins que un dia, el germà de la princesa, Sant Jordi, va sortir a donar un tomb amb el seu cavall i li va semblar sentir a la seva germana rient.
Es va amagar darrera d'un arbust i va parar molt bé les orelles. Al veure que la princesa jugava amb el drac va anar al castell més ràpid que un llamp. Quan començava a fer-se fosc, la princesa es va despedir del drac amb un petó i va tornar al castell. El seu pare, el rei, estava més enfadat que un gat amb la cua trepitjada.
Sense dubtar va dir:
- Però com pots enganyar-me d'aquesta manera només per anar a veure a un drac!? A partir d'ara, estarás tancada a l'habitació més baixa de tot el regne perquè el drac no et pugui trobar.
El drac es va enfadar tant que va anar al castell per parlar amb el rei:
- Escolti majestat, la seva filla és l'unica persona a qui em puc acostar, som molt amics, no li faré cap mal i com no l'alliberi... Cremaré la ciutat!!!
Al rei, no li quedava més remei que alliberar a la princesa, però amb una condició, demostrar que era un bon drac.
El drac, va decidir ajudar al poblat. Va encendre la llar de foc, va ajudar a portar la palla al ramat, va ajudar als paletes a fer ciment... La gent del poble estava més que d'acord en alliberar a la princesa, i així va ser.
El drac va regalar una rosa a la princesa i tothom estava molt content.
I conte contat aquest conte s'ha acabat.
Escrit i editat per Júlia.
