|
Foto de grup als peus de l'Arc del Triomf. |
PRIMER DIA DE COLÒNIES A BARCELONA.
Escrit i editat per Joan Carles.
RIIIIIING! RIIIIIIING! El despertador torna a fer tard, jo ja estava despert. Al cap d'una estona, vam pujar a la plaça i estàvem esperant a la Jùlia. PLAM! ja havia pujat al cotxe, ara anàvem a buscar a l'Eloi.
PIP! PIP!
- Corre, Eloi, corre, que arribarem tard!- va dir l'Albert.
- Ja intento anar més ràpid.
- Hola Eloi, què tal?
- Bé.
Amb el cotxe ple, vam marxar, però quan anàvem per mig camí, vam haver de parar perquè la Júlia s'estava marejant. Desprès, mentre que la Júlia estava passejant, jo havia fet una foto, XICLIC! PIP! PIP! L'Albert havia pitat perquè havíem de marxar perquè arribàvem tard.
Quan vam arribar a Ponts, vam pujar a l'autocar.
Al cap de dues hores, GUAU! ja estàvem a Barcelona. Quan vam arribar a l'alberg, vam fer un taller que es deia "el trencadís". Al cap d'una estona vam sortir a berenar amb els pingüins perquè feia molt fred. A la nit, anant cap al Parlament amb el metro, vam veure l'home de l'APM i ens vam fer fotos amb ell.
Després, vam anar a sopar i, en acabat, a dormir.
|
Fent l'activitat del "trencadís". |
SEGON DIA DE COLÒNIES A BARCELONA.
Escrit i editat per Júlia
Dimecres, el segon dia de les colònies, tots vam aixecar-nos a les 8 en punt del matí. Era un dia ennuvolat, vam vestir-nos i vam baixar al menjador a esmorzar, tot era molt bo: llet, suc de taronja, torrades, entrepà, croissants...
Després vam fer una petita excursió pel Passeig de Gràcia, ah!, i a la Pedrera. Hi havia un guia que va portar-nos a fer a fer un tomb per la Pedrera i ens va explicar moltes coses.
Al cap d'una estona, vam visitar la Casa Batllo, la Casa Ametler i la Casa Lleó i Morera que vam estudiar a l'escola. La monitora va explicar-nos moltes coses sobre aquells llocs tant importants.
Al migdia vam tornar a l'alberg. Tots els viatges que fèiem eren amb metro o autobús, però si érem a prop, caminant. A l'acabar de dinar, vam anar a rentar-nos les dents, a agafar les motxilles i camí cap al Park Güell.
Estava ple de gent i gairebé plovia, però igualment vam continuar l'activitat. Fiiiiiuuuuuuuuuuuu! El vent bufava. Feia molt fred. La monitora va repartir uns papers amb trencadissos de Gaudí per buscar-los pel parc. L'equip que més coses trobés guanyava. A la tarda, tots estàvem cansats de tant caminar, així que vam anar a l'alberg a dutxar-nos.
-Ja estem tots nets!
Després de la dutxa, l'Ernest i els demés monitors, ens van preparar una discoteca. En una sala van posar una pantalla gegant amb música del YouTube. Va ser molt divertit!!
|
Al Park Güell. Compte, Eloi, que el drac no se't cruspeixi! |
TERCER DIA DE COLÒNIES A BARCELONA.
Escrit i editat per Eloi
El dia 5 de febrer, vaig despertar a tothom com si fos el despertador, però no vaig poder despertar al Martí ni el Pol. El Joan Carles, en Pau i jo vam obrir el llum i el Pol es va despertar.
Ens vam vestir i el Martí es va despertar i va dir:
- Què feu tots desperts a aquesta hora?
Va ser el primer en adormir-se i l'últim en aixecar-se. Quan va arribar l'Ernest ja estàvem vestits i ens va dir que baixéssim. Quan ja estàvem a baix, el Joan Carles se li va ocórrer jugar al futbolí amb gots. Vam anar a esmorzar i vam menjar ensaïmada, llet, pa...
Després, el Joan Carles ens va portar els llençols a baix. Tot seguit,vam anar a la sala Gaudí a veure un vídeo i deixar la motxilla. Al vídeo hi sortia el Mercat de la Boqueria.
Al mercat, ens va tocar el Manuel. Vam arribar al Mercat de la Boqueria i vam començar a fer el treball de buscar aliments. Vam dividir la Boqueria en quatre parts:
A la 4a part vam buscar pollastre.
A la 1a part, salmó.
A la 2a part, vedella.
A la 3a part, fruita.
Seguidament, vam anar a veure gegants. Hi havia dos àguiles, sis capgrossos, vuit gegants i un lleó.
Vam anar a la plaça Catalunya. Allà vam fer un joc de carrers. Vam veure coloms, molts coloms, i vam tornar a l'alberg a dinar.
Vam dinar espaguetis, carn amb patates fregides i gelat.
Després ens vam acomiadar dels monitors del camp i vam marxar a Castellciutat. Allà ens esperava l'Albert que ens va portar a Tuixent.
|
Moment d'atenció màxima. Que interessant devia ser. |